fem escola

Un curs més de formació per a les famílies

Un any més  hem pogut seguir oferint xerrades per a totes les famílies. Aquest curs 2013-2014 vam començar molt aviat: al mes d'octubre amb el programa Créixer en Família, que va consistir en 6 sessions adreçades a famílies d'educació Infantil i on es van tractar un ampli ventall de temes (límits, educació emocional, el joc, hàbits). Després hem fet xerrades sobre temes ben diferents, des de La relació entre germans a la Diversitat cultural a l'escola i convivència intercultural (on vam treballar tècniques comunicatives per evitar els prejudicis i millorar la comunicació entre codis culturals diferents), a una xerrada informativa sobre Altres formes de viatjar  que ens va fer el Carlos López . El Carlos ens va passar la seva web i contacte per fer difusió a totes les famílies interessades sobre l’intercanvi de cases arreu del món (carlos@happyhamlet.com i www.happyhamlet.com).

La veritat és que després de cada xerrada sempre sortim amb una bona sensació i amb la idea que podem aprendre a millorar la relació amb els nostres fills i filles.

Us volem fer un petit resum d'una xerrada que ens va semblar molt interessant i com sempre, us animem a participar i a que ens feu suggeriments de temes o xerrades que us interessarien a: formació.comi@ampafortpienc.org
Una Xerrada molt interessant...“La Relació entre germans”: convivència i gelosia

El dijous 21 de novembre de 2013 la psicòloga Elena Ramírez va venir a l'escola per parlar sobre la relació entre germans i ens va fer una xerrada molt útil i interessant.

L’arribada d’un germà proporciona un aprenentatge del “coneixement de l’existència de l’altre”. El nen necessita sempre l’altre per enfrontar les pors, com a contenció i per construir la seva identitat i autoestima. Davant l’arribada d’un germà la pregunta del nen “qui sóc jo” es reformula i pot provocar una certa  crisi. El nen descobreix que no està sol al món i que no és únic (unicitat) i aquest fet genera noves preguntes:  Sóc únic i irrepetible? Sóc valuós? Sóc digne de ser estimat? Però també a través de la relació amb els  germans, el nen aprèn sobre la complicitat, la companyia, l’empatia, la relació fraternal i la negociació, i descobreix que fora de la relació amb els pares també pot trobar l’estimació i l’amor.

Germans

Quan el nen no té germans (fill únic), aquest mateix procés d’aprenentatge de l’altre i de reconstrucció de la identitat respecte als pares el farà a través d’altres referents: cosins, amics i altres familiars.

Respecte a la nostra construcció com a germans dins la família existeixen variables que ens influencien, tot i que no hi ha un únic model per explicar aquesta construcció familiar: no és el mateix la posició que ocupa el germà (primer, segon, tercer…), la distància de temps entre germans i com estem els pares en el moment en que arriben els nostres fills.

En aquest sentit el germà gran, per exemple, (posició 1) és el nen que ha tingut la mirada d’unicitat de tothom, la mirada exclusiva, i creix veient que tothom el mira. Aquest germà pot tendir més a estar pendent del que l’altre pensa ja que és un nen que està i actua en funció de la mirada de l’altre.. En canvi, el segon fill (posició 2) arriba a una família amb un model ja fet  i que ja funciona. Aquest nen no rep la mirada tan invasiva de l’altre i això li pot suposar  tenir molt més marge d’actuació. És un nen que està en funció del que fa i que té un marge d’acció més ampli. És un nen que també pot buscar una unicitat i exclusivitat que no ha tingut.

Respecte al temps entre els germans, el realment important és que el nen hagi pogut construir la seva identitat i com ha elaborat el seu jo. Si no ha tingut temps de construir-se, la invasió (per l’arribada del germà) per al nen pot ser més dura. I també és important tenir present que no tractem mai els fills igual, ja que fem el que fem, la història familiar no és la mateixa amb un que amb l’altre, el moment en què cada un arriba és diferent i per tant el tracte que rebran també ho serà.

L’arribada d’un germà pot suposar una amenaça per al nen i aquest necessitarà saber que encara és estimat igual que abans i és dins d’aquest procés que apareixen les baralles i la gelosia. El nen a la vegada pot sentir-se ambivalent: Com puc estimar al germà que a la vegada suposa una amenaça per a mi? La rivalitat entre els germans però, lluny de ser negativa és bona, ja que serveix com a laboratori del conflicte.

La gelosia i les baralles són normals i sanes i responen a la pregunta: Jo què sóc per a tu? I Quan el nen ja se n’ha adonat que no és únic necessitarà encara més respostes i formularà noves preguntes als seus pares: de part de qui estàs?, a qui dónes la raó?, a qui estimes més?.

Formacio

Cal poder afrontar aquestes situacions i  legitimar els sentiments que tenen els nens, afrontar-los i no rebutjar-los, ajudant-los a posar-hi paraules des de l’empatia i la comprensió. La gelosia és un sentiment legítim que els nostres fills senten i si poden parlar-ho amb nosaltres suposarà un important alleugeriment per a ells. De fet, no sempre és el primer el que es mostra més gelós. Sovint, és el segon el que lluita per tenir un espai d’unicitat que el gran ja ha tingut.

Les baralles entre germans en  moltes ocasions són com una “escenografia”, una “representació teatral” on si no hi ha espectador no hi ha teatre, i per això es produeixen sempre quan els pares arribem, quan nosaltres hi som. Moltes vegades diem: Quan estan sols no es barallen… A través d’aquestes baralles, el nens estan esperant veure a qui recolzem, a qui donem la raó, en definitiva, qui és més estimat. Es tracta d’una lluita per l’objecte per veure de quina banda es posa la mare o el pare. Cal diferenciar aquestes baralles de les baralles exclusivament per l’objecte: en les quals és recomanable que els mateixos nens es puguin regular, sempre que sigui possible.

És molt important també poder respondre individualment a cada fill, amb una complicitat única amb cadascun. Si s’aconsegueix aquesta complicitat i comunicació  única, el fill deixarà de tenir la necessitat de controlar a l’altre (el germà). Quan ell mateix ha comprovat que és estimat i ha guanyat en seguretat pròpia, desapareixerà la rivalitat i podrà començar a estimar l’altre.

En definitiva, l’experiència de tenir un germà ha d’ajudar a entendre als nostres fills que no es tracta de compartir “el pastís” “que jo tenia en exclusivitat amb els meus pares” sinó que cada germà tindrà el seu propi pastís i que aquests seran diferents, com ho serà la relació que cada fill establirà amb els seus pares. El que sí que cal assegurar és que aquesta relació sigui única, segura, “blindada” (els altres no interfereixen) i incondicional cap a cada fill. El fill ha de sentir que els pares tenim una relació única i especial amb ell.


Brigida Ceballos, membre de la Comissió de Formació.