fem escola
L'èxit crida a l'èxit

Cadascú té una idea sobre el sentit de l´èxit i del fracàs, però tothom tenim més o menys clar que èxit i fracàs no es corresponen exactament amb victòria i derrota. També ens podem posar d’acord en què pensar “èxit” com a un concepte general té sentit només com a frase feta de telenovel·la: qui ha tingut èxit a la vida, qui és un fracassat.

No hi donem més voltes: hi ha coses que van bé, n’hi ha que surten malament. El bàsquet de Fort Pienc 2013-2014 ha sortit bé, i ha estat un èxit rotund, clar i indiscutible. Els nens i les nenes s’ho han passat teta, han aprés moltíssim i han guanyat tres partits, cosa que no s’ha de menystenir, perquè – no ens enganyem – tot i que no cal identificar èxit i victòria, guanyar és la bomba.

Això es veu que ho diuen els jugadors de pòquer: el pòquer és un joc molt entretingut, i si a sobre guanyes, ja és la bomba (els jugadors de pòquer no diuen mai ´bomba´, fan servir una altra expressió, que és innecessari explicitar en una revista escolar). Amb el bàsquet passa igual: és un joc molt entretingut, i si a sobre guanyes ja és la bomba (els nens tampoc no diuen ´bomba´; fan servir la mateixa expressió que els jugadors de pòquer, en realitat).

Hem guanyat tres partits. La tercera victòria va ser en el partit final de campionat, cosa que va propiciar una sensació general d’estar a un pas de jugar a la NBA. Un partit més i ens mengem el mon, era la frase que es podia llegir a la cara de cada integrant de l’equip. És una de les coses que els hem vist aprendre: que el mon és comestible, i que només cal que estiguin disposats a dir: sí, en sóc capaç!

Basquet

Han nois i noies han aprés molt en un any (mig any en realitat, des del gener). Molt. Des del primer partit, en què quan la pilota tocava el ferro dubtaven si havien d’anar al rebot o arreglar-se abans el pentinat, fins a l’últim partit, en què semblaven tortugues ninja, han aprés molt. Han aprés que l’esforç té recompensa; que després d’una derrota el que s’ha de fer no és queixar-se de l’àrbitre sinó preparar el següent partit; han après a exigir respecte, i a respectar; han après la importància de treballar en equip; han aprés solidaritat, a tapar-se els uns els defectes dels altres, a aprofitar els avantatges de l’un sobre l’altre. Han aprés a compartir protagonisme; han après a prendre decisions; han aprés que no cal avergonyir-se per equivocar-se, ni per fallar, només s’ha d’intentar de nou; han aprés a acceptar les errades; han aprés a acceptar quan els altres són millors,... i han aprés que tenen molt per aprendre. Han aprés molt. Els hem vist aprendre molt partit a partit: a enfadar-se, a plorar i refer-se, a caure i aixecar-se, a acceptar la derrota… i a guanyar. Això ha estat la bomba, no ens enganyem. Quan guanyes és la bomba. Esportivitat, competició, sana rivalitat… Sí, sí, però si a sobre guanyes, millor.

No és que abans del bàsquet no sabessin res de tot això. Per descomptat que ho sabien. Però n’han vist una aplicació pràctica, directa, clara i en un temps marcat: demostra tot el que saps en una hora que dura el partit de competició.

Segons l´Eulàlia, que els ha entrenat, el canvi de xip de l´extraescolar de bàsquet ha vingut a l’integrar-se en la competició escolar. Com acostuma a passar, l’origen de l’èxit acostuma a ser una idea, i en aquest cas la idea ha estat: per què no els posem a competir. No som un bon equip de bàsquet, no estem acostumats a competir, perdrem molts partits, però… I si ens posem a competir? Aquí comença l’èxit: en una idea. Van començar perdent contundentment. Van acabar guanyant contundentment. És la historia d’un èxit que te l’origen en una idea. Per tant, feliciteu en origen l’Eulàlia, que a més a més ha tingut després l’entusiasme de fer petites millores partit a partit, i encara té l’entusiasme de voler seguir l’any vinent.

La majoria marxa a l’Institut Fort Pius. Allà volen mirar la manera de seguir amb el bàsquet. Estant quadrant horaris. Busquen gent per l’equip! Les de cinquè es queden a Fort Pienc, per liderar el nou FPB (Fort Pienc Bàsquet). També busquen gent per l’equip! Jo m’apuntaria, però clarament supero l’edat reglamentària. Si la tingués, no ho dubtaria. S’aprèn molt. És un èxit.

I quan guanyes és la bomba.

Diguem-ho així.

 

Toni Martínez, pare de la Isabel de 6B.